Criatures fantàstiques de l'imaginari popular valencià
Som allò que ens atrevim a somniar. Ho som individualment, les persones. I, també, les comunitats humanes. Per això, poques coses defineixen millor la identitat d’una societat com —precisament— el seu patrimoni fantàstic. Partint d’aquesta premissa s’obri potser una nova finestra d’oportunitats a l’hora d’interpretar i explicar els éssers fantàstics que tradicionalment han poblat l'imaginari popular valencià. Què són el Trib Reial, els Seguissets, els Gambosins, el Caro, el Drac, el Mumo, el Cavall de Foc, les Mares del Vents, la Mare dels Peixos, els Esquiladers, els nyítols, les llàmies, la Quarantamaula, les miules, la Malhora, la Joanaina o els focs follets? Quines històries protagonitzen les nostres bruixes, els nostres dimonis, els nostres gegants, les nostres encantades, les nostres serps i els nostres donyets? Com de vives són en l’imaginari compartit les llegendes de la Pinta, el Manco Calderon, Cantó, el Tio Carando, l’Home de la Pansa, el Moro Mussa, la Reina Mora, l’Home dels Nassos, la Mare dels Peixos, la Mala Fortuna, el Greixer o el Saginer?
1. Iniciar els destinataris de l'activitat en el coneixement de les principals criatures fantàstiques del patrimoni etnopoètic valencià
2. Incentivar el pensament crític a propòsit de la situació i l'interés del patrimoni etnopòètic valencià, així com també sobre la «gramàtica de la fantasia» que l'ha generat
3. Compartir instants lúdics sobre la base de narracions i creences populars valencianes que puguen estimular la curiositat envers el patrimoni etnopoètic i fomentar l'interés per la literatura tradicional de transmissió oral
General · Juvenil · Infantil
62
·
CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS